28.10.10

"Le Big Mac"... ¿y cómo llaman al Whooper?



Recuerdo, recordando, un día no muy lejano. Caminando por un lugar, en el que muchas otras veces había caminado, mi corazón se dirigió a mi mente:

"Querida, tú que todo lo sabes, mira a tu alrededor, ¿Qué ves? ¿Es todo ésto aquello que denominas 'vida'?"

"Mi buen amigo emocional, ¿ves qué hay encima tuyo? ¿ves qué hay debajo de ti? y a cada lado, ¿ves qué es lo que te rodea? Pues, escúchame y no me oigas: vida es un cielo que te protege, un suelo que te sustenta; vida es aquel pájaro que pía, y también aquellas cenizas de algún desesperado ex-marido. ¿Sabes? Vida eres tú que vas, y yo, que digo adonde. Vida es reír y llorar. Es ver nacer, ver vivir y ver morir. Vida es todos los seres que ves, y todos los seres que te ven. Vida es ver. Ver es sentir. Vida es ver el fuego y sentir el calor. Vida es ver lo bueno y ver lo malo. Es sentir aquello realmente óptimo y sentir aquello desafortunadamente pésimo. Sentir frescor y ver la ventana entreabierta. Ver y sentir, sentir para ver. Y bien, ¿lo ves más claro ahora?"

"Lo siento más claro, querida."



Hey, did you see what you felt?*





.


22.10.10

Un Big Mac es un Big Mac, pero lo llaman "Le Big Mac".

Y es que, cual ave fènix, yo también resurjo de mis cenizas.



De petita, em van ensenyar que de mica en mica s'omple la pica, que Roma no va ser construida en dos dies, que a poc a poc i bona lletra... I així, hom pot aconseguir el que vulgui.



And now, it's my time!

*

17.10.10

Ajá... ¿y cómo llaman al Big Mac?

Cuando lo único que te quedan son los recuerdos, cualquier tiempo pasado siempre parecerá mejor.




Once upon a time, someone told me: "When you have nothing, nothing will be lost."



timebytime.

15.10.10

Sí, eso es


What's it feel like?

Took the wrong route

Watch it fall apart

Now you're knockin' at the wrong gate





When finally you realize you're not living your own life.



someone*

14.10.10

Royale con queso.

Lo significantes que pueden llegar a ser 60 minutos
.




幸福

悲しみ


恐怖

苦悩

絶望



*

12.10.10

Lo llaman una "Royale con queso"

Días en los que me doy cuenta la suerte que tengo de tenerte a mi lado



I want circle lenses :_ (!!!!)



{ Odissea timesssssssssss ò_ó }



Ja-.

11.10.10

¿Pues cómo lo llaman?

Como odio la lluvia. Como odio el viento y el frío. Como odio estar en casa viendo como se mueven las ojas de los árboles y como se va empapando el cristal de la ventana. Como odio estar encerrada en casa y encima no saber aprovecharlo.




Dies casolans d'estar tancada a casa, amb ulleres, xandall (per no portar el pijama..), amb un boli a la mà però el full en blanc.

Dies en que el més interessant que he fet és l'arròs amb curri i gambes per dinar.


Ah si, i descarregar-me i llegir-me la KERA de novembre, així com el mirar-me el blog de la Re:No i de l' Ayumi (deu ser per això que estic escribint this i d'aquesta manera...) (no, si ara em creuré important com elles...)


En fí........................................